17 de març de 2011
HEWEL, UNA PROPOSTA HONESTA
Doncs a mi en recorden, si més no en alguns dels seus temes, a alguns d’aquells grups anglesos, que van ser mítics a la dècada dels anys 80 i que tant per la mà tenien això de la música electrònica.
I és que, en el fons, Hewel ofereix un so net, producte d’un maridatge molt ben equilibrat, de guitarra, baix, bateria i sintetitzadors.
Musicalment, hi ha moments en que tot sembla ja inventat, i que trobar res de nou i que ens pugui arribar a sorprendre sembla un exercici d’utopia. Potser aquesta originalitat va ser un factor determinant per a que Hewel es fes, l’any 2009, amb el premi Sona 9, concedit per votació popular. O per a que TV3 es decidís per una de les seves impactants melodies com a suport per a un dels seus anuncis d’autopromoció.
No obstant, i un cop he escoltat diverses vegades el seu primer CD, Desig, enregistrat per Picap, jo em quedo amb l’honestedat de la proposta d’aquest grup mollerussenc (el primer i el darrer tema en són dos clars exemples). I és que és possible oferir un producte de qualitat sense cap pretensió alliçonadora en les seves lletres i una musicalitat certament experimental però, afortunadament, no fins l’extrem que acabi esdevenint un martiri a les nostres oïdes. Res més lluny que això.Els seguidors de Hewel augmenten cada dia i la seva fidelitat es reforça perquè, al final, reben allò que volen —o potser que necessiten—, un pop rock molt ballable, amb segell personal i que transcorre pel camí d’unes lletres senzilles i tan cobertes de quotidianitat, que és difícil no veure’s d’alguna manera reflectit en el seu mirall.
No hay comentarios:
Publicar un comentario