Alter Indie

Al bloc Alter Indie parlen sobre el Desig
+info del bloc: http://alterindi.blogspot.com

02/03/11

Hewel - Desig

Hewel i el seu pop-rock electrònic preparat i condimentat per a fer suar al personal a la pista de ball, prova sort amb Desig (juny, 2010), el seu primer disc de llarga duració fet en català; i que arriba després de l'autoedició de l'EP Hewel escrit en anglés (maig,2008), i una maqueta tastet del català on s'hi incloia "Culpa Teua" (2009; tema que es va fer servir amb molt èxit per a una campanya de promoció de TV3).

Porten el ritme rapidíssim en la majoria de temes, sobretot a la bateria, i s'acompanya per sintetitzadors i decoracions a les guitarres elèctriques; tret que els defineix i els caracteritza amb un so animat, fins i tot, excèntric en alguns punts del disc.

Dins l'àlbum de Desig, hi destaquen temes com: "Tot El Que No Em Volies Dir", molt electrònic; un tema gairebé "instrumental" molt ben produit i editat, que clausura amb una tornada cantada de forma molt neutra, que deixa el tema completament net; "Equilibri", arriba amb força al mig del disc; o "Laberint", on es perfilen les guitarres elèctriques i la veu del cantant per damunt dels elements més sintètics, un tema amb molta energia que es va aturant i relaxant abans de finalitzar. Un dels millors temes que, Hewel, ofereixen en aquest disc.

L'àlbum s'enceta amb el primer sencill de Desig, un tema anomenat "Descapotables", que sona així de bé:

Amb "Natura", recuperem un altre tema rítmic, una mica més suau que la proposta d'"Equilibri", que ens ofereix un respir sonor, ja que el tema en si parteix d'una llarga introducció que ocupa més de la meitat de la cançó.

"Un divendres nit", és un tema fluix, una baladeta tèvia, molt ensucrada, massa adolescent per al so de Hewel, que en general, és més proper al Madchester que no pas al de les bandes juvenils plenes de testosterona i amb serells engominats. Una incursió al mainstream que no els afavoreix massa; i que se salva pels pèls gràcies a la lletra.

Finalment el disc conclou, de la mateixa manera en què s'iniciava, amb un gran tema "La Ciutat De Les No Oportunitats"; contundent, rítmic més pop que rock, enérgic, ben estructurat i amb un final clavat, perfecte per tancar el Desig.

Hi va haver gent que els va comprar el disc abans d'haver-se començat a gravar. Vendre el CD per avançat, va ser una campanya que, lluny d'altres iniciatives de màrqueting encaminades a donar a conèixer un producte abans de la seua comercialització, anava especialment dirigida al finançament del propi àlbum. Amb aquesta idea, es van personalitzar els 100 primers exemplars de Desig, amb la col·laboració d'un artista gràfic de Mollerussa. Així aquests primers àlbums van formar part d'una edició especial, que posteriorment va facilitar la producció (econòmica) de la tirada oficial dels àlbums.

Podríem dir, en una frase molt ben resumida que Hewel és "rock espaial psicodèlic amb melodies pop molt enganxoses" citant textualment al Roger Camarasa (baixista i cors de Hewel).